EL PREU DE L'HABITATGE

Referent al preu de l’habitatge no es deixa d’especular, sembla que s’assegura que no deixarà de baixar i quan apareixen les noticies al titular segueix dient que ha baixat tant, però llegint el que diu i l’estadística que s’afegeixen em fa pensar que hi ha interès, no sé per part de qui, en que això sembli així. Resulta que es presenta un estadística en que es veu com l’habitatge usat no deixa de baixar, mentre que el nou sembla que té una lleugera tendència a l’alça, però com que el promig d’ambdós és a la baixa es queda amb aquest titular.
Des dels moments més desmesurats, ja fa més de dos anys, la sensació que tenia ja era que l’habitatge de segona mà estava molt més desmesurat, a preus, com a mínim, molt semblants al nou. Està clar que un habitatge no és com un cotxe que perd valor només de matricular, però també sembla lògic que com més vell més manteniment necessita, i amb el temps pot caldre una reforma integral, jo diria que cada 30 anys podria ser adequat si es vol mantenir amb unes condicions semblants als nous. També és cert que la normativa i els materials fan que cada vegada estiguin millor acabats i equipats, cosa que implica un millor habitatge nou que de segona mà.
Però la meva valoració és veure pot considerar el tema, qui té habitatges per vendre, des del seu punt de vista intern. D’entrada els actualment en stock, en la majoria dels casos, estan edificats en solars comprats a preus “estratosfèrics” (cal reflexionar si el verdader negoci fàcil durant el boom de la construcció ha estat per part dels propietaris de sòl), per tant al propietari/promotor li poden passar dues coses:
1. Que pugui suportar mantenir l’edifici fins que es recuperi el mercat
2. Que necessiti liquiditat de forma immediata.
En el primer cas sembla difícil de pensar que ningú es vendrà els habitatges a un preu tant per sota del que li ha costat, no diguem si hi té una hipoteca que li implicarà que venent els habitatges es quedi sense res més que un deute pendent.
En el segon cas pot ser que s’ho acabi quedant el banc, o que hagi de vendre a qualsevol preu (cosa que a qui li impliqui mantenir un deute intentarà evitar com sigui). Si se’l queda el banc, normalment a preu d’hipoteca, si que el vendrà a preu mínim per cobrir i tenir liquiditat. Aquests, fan baixar el preu mig, però més aviat el que són és una certa ganga mirant al mercat, i que ningú s’estranyi si la condició per obtenir hipoteca sigui comprar un pis d’aquella entitat. Però crec que començaran per vendre els que tenen a cost reventat i aniran afegint els que ja surten una mica més cars. Per tant no veig que per aquest camí la situació sigui de seguir amb gran baixada de preus. Si jo podés, ara compraria habitatge-ganga. Però, com a tothom, em falta el finançament. Qui el tingui que aprofiti, però que esculli bé.
Matís: cal recordar que sempre necessiten un manteniment que oblidem al fer el càlcul, que no sigui que venda (al preu que sigui) afegit a manteniment i finançament (que també pujarà) sigui molt superior al cost del lloguer i del valor de l’edifici al final.
Ningú pot assegurar què farà el mercat, però la situació en que jo veig els habitatges existents és aquesta.