Ja fa un cert temps vaig saber de la feina que feia un grup de treball de la Delegació del Vallès del COAC. Jo sempre havia pensat que el Col·legi era com hisenda (només veus que pagues i et sembla que no fa res) i em va canviar la visió.
Vaig veure que aquí, al Vallès, hi havia un grup de treball que mirava pel col·legiat entenent que era el COAC qui li havia de donar suport, enlloc de la inversa. I vaig veure que això era bo per tots plegats.
Ens aquests moments estem tots en una situació prou difícil. Amb la crisi a tots ens ha baixat la feina i, la poca que tenim, se’ns ha complicat enormement especialment amb les noves normatives. Ara necessitem unir esforços i que el col·legi ens doni suport.
Jo no penso llençar la tovallola, i veig que al Vallès ja en som uns quants. Ara és el moment d’intentar canviar algunes coses dins del Col·legi. Però cal que l’encaminem cap a una línia de servei i de recolzament. El que ens convé és anar units i poder utilitzar el nostre col·legi com un mecanisme de poder ser més forts.
Hem sentit dir un munt de vegades allò de què crisi vol dir oportunitat, però això només és pels qui fan alguna cosa més. També deia Einstein que “No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”. Ara el futur de la professió canviarà, i cal que aportem alguna cosa perquè ens vagi a favor i escollim el camí correcte.
Tenim les properes eleccions del COAC el dia 4 de maig, jo formaré part de la llista del Vallès i penso que cal poder donar la nostra opinió i posar sobre la taula les problemàtiques més representatives possibles.
Aquesta manera de fer oberta del grup del Vallès, pensant que el col·legiat és el primer i que el col·legi és la unió de tots per ajudar-nos i recolzar-nos mútuament, aprofitant del treball en equip més que de la individualitat en que estem acostumats.
Entenent, a la vegada, que el col·legi ha de donar el millor servei al menor cost possible, i en la mesura del possible, cada activitat s’ha de poder autofinançar.Que el servei cal donar-lo prop nostre, en el territori i en la proximitat, més que de forma centralitzada i lluny de la realitat. Per tal que no sigui, tampoc, un sobre cost per l’arquitecte, igual com no ha d’implicar un augment de costos al COAC
Vaig veure que aquí, al Vallès, hi havia un grup de treball que mirava pel col·legiat entenent que era el COAC qui li havia de donar suport, enlloc de la inversa. I vaig veure que això era bo per tots plegats.
Ens aquests moments estem tots en una situació prou difícil. Amb la crisi a tots ens ha baixat la feina i, la poca que tenim, se’ns ha complicat enormement especialment amb les noves normatives. Ara necessitem unir esforços i que el col·legi ens doni suport.
Jo no penso llençar la tovallola, i veig que al Vallès ja en som uns quants. Ara és el moment d’intentar canviar algunes coses dins del Col·legi. Però cal que l’encaminem cap a una línia de servei i de recolzament. El que ens convé és anar units i poder utilitzar el nostre col·legi com un mecanisme de poder ser més forts.
Hem sentit dir un munt de vegades allò de què crisi vol dir oportunitat, però això només és pels qui fan alguna cosa més. També deia Einstein que “No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”. Ara el futur de la professió canviarà, i cal que aportem alguna cosa perquè ens vagi a favor i escollim el camí correcte.
Tenim les properes eleccions del COAC el dia 4 de maig, jo formaré part de la llista del Vallès i penso que cal poder donar la nostra opinió i posar sobre la taula les problemàtiques més representatives possibles.
Aquesta manera de fer oberta del grup del Vallès, pensant que el col·legiat és el primer i que el col·legi és la unió de tots per ajudar-nos i recolzar-nos mútuament, aprofitant del treball en equip més que de la individualitat en que estem acostumats.
Entenent, a la vegada, que el col·legi ha de donar el millor servei al menor cost possible, i en la mesura del possible, cada activitat s’ha de poder autofinançar.Que el servei cal donar-lo prop nostre, en el territori i en la proximitat, més que de forma centralitzada i lluny de la realitat. Per tal que no sigui, tampoc, un sobre cost per l’arquitecte, igual com no ha d’implicar un augment de costos al COAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada