dijous, 23 de desembre del 2010

2 TIPUS DE MOBILITAT. 2 ARTICLES.

Publicats al diari “el País” d’avui dos articles interessants sobre els 2 tipus de mobilitat:

MACRO-MOBILITAT: l’article de XAVIER VIDAL-FOLCH Los Pirineos ya no existen fa referència a l’arc mediterrani ferroviari i la lògica d’invertir diners de forma racional allà on se n’obté un bon retorn, que malgrat no ho especifiqui també és social a més d’econòmic.

http://www.elpais.com/articulo/economia/Pirineos/existen/elpepieco/20101223elpepieco_5/Tes



MICRO-MOBILITAT: l’article de JOSEP MARIA MONTANER Derechos para los peatones fa referència a la manca d’adaptació de la ciutat als diferents medis de mobilitat, especialment als que s’han anat introduint, i com la ciutat es converteix en la llei del més fort amb la col·laboració dels ciutadans, especialment quan en diem conductors.


http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Derechos/peatones/elpepiespcat/20101223elpcat_3/Tes


El text demostra que els ajuntaments els queda molt per seguir treballant la mobilitat amb especial atenció als més dèbils, i també de forma molt important en conscienciació ciutadana.

La prova més gran del conflicte està en les limitacions de velocitat, que com a conductors tots les trobem excessives i de vegades són necessàries per respecte al civisme i la pacificació (i ja no em poso amb el medi ambient)

La reflexió que jo hi voldria afegir està en els indicadors a utilitzar quan es parla de mobilitat, ja que darrerament s’estan utilitzant molt els energètics i d’accidentalitat, en la MICRO-MOBILITAT, i s’oblida el temps de trajecte, que és clau i sempre tingut en compte en la MACRO-MOBILITAT.

Està clar que en aquest moments hi ha una clara prioritat en resoldre els temes cívics i sobretot d’accidentalitat, i que en molts casos calen reduccions, potser fins i tot dràstiques, de velocitat, però no sempre. Portat a l’extrem seria massa fàcil reduir el límit de velocitat fins al 10Km/h a tota la ciutat, amb tots el controls necessaris, i acabaríem amb la mortalitat, però això és absurd, el que calen al segle XXI és aplicar d’altres mesures. Per això calen compaginar els indicadors.

Per això crec que quan es dóna la informació dels beneficis de la reducció de velocitat aconseguint una reducció d’accidentalitat, també m’agradaria veure al costat com s’ha tingut en compte el temps mig de desplaçament d’un punt a un altre.

En alguns casos feria posar en dubte el límit massa reduït i caldria plantejar altres solucions, en altres casos en sorprendríem de la diferencia de temps en el recorregut, fins i tot podria passar que el temps mig es reduís reduint la velocitat màxima permesa gràcies a una millor fluïdesa en el trànsit, i sinó veure els conceptes d’operacions tipus Lean i de flux continu, que sempre és millor això que tenir un coll d’ampolla.

Comentaris apart, recomano les dues lectures.

dimecres, 22 de desembre del 2010

LA MOBILITAT COM A CLAU DEL DESENVOLUPAMENT

En situacions de crisi com l'actual i amb un critei tant clar en les prioritats de la mobilitat, tan des d'aquí com d'Europa.

Com es pot entendre que no s'hagi definit quina és la gran prioritat en eixos ferroviaris com el de l'arc mediterrani?

Com pot ser que tinguem més kilòmetres de TGV que països molt més rics? i com no hem aconseguit el que ens ha de trencar les fronteres amb Europa, i pertant l'exportació més propera?

Algú encara es creu que aconseguir que no siguem competència a Madrid els fa més competents?

o, més aviat al contrari, ens fa menys competitius a tots?

I per tant, estem col·laborant, des de ja fa molts anys, a reduïr les possibilitats de sortir de crisis econòmiques com l'actual.

Està molt be poder anar de Barcelona a Madrid amb AVE, però tampoc anava tant malament el pont aeri donant una bona solució, i en canvi la gestió de mercaderies segueix igual.

Perquè ja som tants que ho veiem clar des de fa temps? i Perquè qui ho ha d'entendre no ho veu?

Perquè en els plans de previsió d'infraestructures encara no és una prioritat el corredor ferroviari mediterrani (on hi ha el 40% de les exportacions)?

Perquè? perquè? perquè?...

Per més informació, veure la noticia del diari ARA: