Lògic, es veuen una competència desigual amb les grans superfícies. Però potser el que passa és que els petits comerços no s’han et el seu propi DAFO per definir la seva estratègia, i no han sabut trobat el valor afegit que donen, davant de les grans superfícies, per identificar quin és el seu mercat i quina estratègia els cal seguir (possiblement cadascú la seva).
Mentre el futur del seu negoci depengui de si es canvia una norma, tenen un problema, i aquest no és la norma, sinó la falta del seu valor afegit, i de la seva diferenciació. Aquí està la clau, que no vol dir que sigui fàcil de trobar, però o fan això o acabaran morint, tant si es liberalitza els horaris laborals com si no.
En un món global sempre hi ha comerços que obren en altres horaris, sigui la ciutat del costat o d’un altre país o d’un altre continent, o aquí mateix altres comerços (perquè són de gent de fora o perquè trobin altres maneres de legalitzar-ho), aquests passaran a ser la competència, les lleis que els protegeixen els horaris no els evitaran aquesta competència. Ah! I per Internet es pot comprar a qualsevol hora des de qualsevol lloc.
Al final la FALTA DE COMPETÈNCIA es diu (o es converteix en) INCOMPETÈNCIA.
Tot plegat em recorda l’obligatorietat de visar el projectes dels arquitectes. De fet estem en el mateix punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada