La situació del país és complicada. Si.
Però cal ser optimistes, quan recuperem l’optimisme tirarem endavant.
Hi ha qui només està mirant els drets adquirtis que se li retallen. I és lògic defensar-los? Jo crec que és indispensable fer-ho però sent conscient de la situació.
El que no té sentit és reclamar allò que no és assumible, i la situació és molt complicada. Està be defensar la societat del benestar, però sobretot fins al punt que sigui suportable, si ens enfonsem del tot no quedarà benestar. Cal defensar tot allò assumible sense perdre la competitivitat. El més difícil és saber on està el límit, suposant que existeixi.
Segur que sortirem d’aquesta, però serà quan haguem assumit com està la situació, i per tant quan abans l’assumim millor. L’estat actual del país és de ruïna total, diguem que com l’any 1939. Jo ho tinc assumit, caldria que ho assumíssim tots.
I llavors com es pot er optimistes?:
1. Estem així i ens hem estalviat el mal tràngol de la guerra.
2. Tenim llibertats individuals i drets personals
3. Tenim un nivell de coneixements amb persones qualificades que ens dona una competitivitat professional en el món globalitzat.
4. Estem dins d’un mercat europeu sense límits i amb la mateixa moneda
5. Podem vendre a tot el món amb els mitjans actuals.
1. Estem així i ens hem estalviat el mal tràngol de la guerra.
2. Tenim llibertats individuals i drets personals
3. Tenim un nivell de coneixements amb persones qualificades que ens dona una competitivitat professional en el món globalitzat.
4. Estem dins d’un mercat europeu sense límits i amb la mateixa moneda
5. Podem vendre a tot el món amb els mitjans actuals.
Molts avantatges per no mirar endavant. El què cal és moure el cul cadascú per ell (sense oblidar mai que el treball conjunt té més força que l’individual) i no esperar a què ningú (i menys els governs) ens resolgui els problemes, perquè ni ho farà ni és treball en equip. Segur que cal arremangar-se.
Però cal ser optimistes, que el got no està mig buit,ni tant sols mig ple, està ple del tot, la meitat és aigua i l’altra es aire, i les dues coses són imprescindibles perla vida.
Per si algú no està convençut:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada