NEGOCIANT AMB DINER DE TOTS

En qualsevol negociació el primer que cal saber és la pretensió que té qui tens davant.

Doncs el govern decideix que prefereix que aflori el diner negre i cobrar un 10%, encara que sigui comparativament injust. Però no se si s’ha plantejat els motius que pot tenir qui tingui diner negre per fer-ho. Resulta que fins ara no pagava res i no consta enlloc i que a partir d’ara pagarà un 10% d’un diner que constarà i per tant tot el que generi també pagarà i a sobre en algun lloc estarà escrit que aquella persona fins al moment disposava de diner negre.

Jo només sé veure que li pot interessar a aquell que pensa que el poden enganxar i li tocaria pagar tots els impostos pertinents i la multa, llavors segur que prefereix afanyar-se a pagar el 10% i estalviar-se la resat. Però justament en aquest cas era millor enganxar-lo i que pagui tot.

Només si l’amnistia fiscal anés acompanyada de mesures clares i contundents tindria efecte, i penso en dos tipus:

1. Mesures per detectar el diner negre, que amb l’efecte que fa la por a la multa i del pagament del total dels impostos podés compensar el fet d’aparèixer voluntàriament per tal d’evitar-ne el risc. I només seria win-win si el cost de la investigació per l’estat podés compensar la diferència del que pagaria el contribuent en cas d’enganxar-lo.

 

2. Mesures que fessin impossible (o molt dificultós) l’ús del diner negre, de manera que no servís de res tenir-lo, que seria com perdre’l. Posava l’exemple de prohibir els bitllets (tot i que caldria l’acord europeu), però segur que n’hi ha més.