Els arquitectes i la crisi

Tenim crisi, d'acord, vaja descobriment. Els arquitectes ja fa un any i mig que la patim, des que vàrem anar de vacances al 2.007 i vàrem tornar al setembre sense clients, cap. De fet, cap no, només quedava el 10%. Si cert, la feina ha baixat un 90%, és a dir que per 1.000€ d'abans ara en tenim 10€ de mitja.
La qual cosa vol dir que n’hi ha uns quants que no els hi ha baixat tant i d’altres que no els queda res. I el motiu és que d’abans a després de vacances els bancs vàren deixar de donar hipoteques, i el 90% dels nostres cients ho són des del moment que disposen d’hipoteca. Si no hi ha hipoteques no hi ha clients.
Però el que és pitjor és que mentre amb els nostres impostos es donen ajudes a empreses extrangeres perquè també hi ha altra gent que té problemes, i encara més a les entitats bancàries que només utilitzen per reduir els seus problemes, degut a que abans es passaven donant hipoteques de qualsevol manera. Però és que fins i tot el govern s’oblida de nosaltres, acaben de deixar anar una altra millonada, dels nostres impostos, per ajudar a l’economia local fent obra pública, la qual cosa vol dir que tots els ajuntaments han tret la pols als projectes previstos pels propers anys, i s’ha fet la poquíssima feina que podia quedar pels propers dos anys en 15 dies, la qual cosa també vol dir que sense el temps adequat per poder-la fer ben feta, i això sense partida prevista pels honoraris tècnics. És a dir que el govern pensa amb les constructores i s’oblida dels arquitectes altra vegada, sense destinar diners, obligant a fer la feina depressa i corrent i dilapidant la poca que podia quedar. I per fer-la un mica més grossa, encara són capaços d’ajudar al sector inmobiliari. Total, que s’ajuda a tot el nostre entorn, en el qual sens posa al mateix sac a l’hora de dir que ja em fet prous diners aquest últims anys, quan en realitat no hem fet més que gunyar-nos una mica millor la vida que abans, tampoc més que d’altres professionals amb responsabilitat semblant, però sempre a costa de treballar moltíssimes hores (no he fet el compte del que hem guanyat l’hora, però no seria per tirar coets), mentre els que arriscàven diners al nostre entorn sí que n'han guanyat (que per això els arriscàven), i ara tenen problemes (ja se sap quan arrisques). En canvi quan sóm nosaltres que tenim problemes, i no tenim possiblitat d’atur, com d’altres, però amb els nostres impostos paguem les ajudes dels altres. Potser no fem prou por, o prou soroll, o prou pressing com a col·lectiu,...
També és cert que els arquitectes ens cal reciclar-nos i reinventar la nostra professió, que sóm massa per fer la mateixa feina. Aquí és la nostra feina, d’acord. Però dels altres també.
Total que veient que les regles del joc són que amb els impostos de tots s’ajuda qui té problemes, és de justicia que als arquitectes tambè rebem algún tipus d’ajuda. Que al cap i a la fi si algun valor afegit tenim Catalunya en el món és el Barça i l’Arquitectura, potser la nostra economia s’ha de plantejar aquest futur, si és que hi ha alguna estratègia de pais, llavors potser caldria recolzar als arquitectes.
Tot plegat tenint en compte que no crec que el paper de les administracions hagi de ser anar posant diners pel qui ni falten, sinó dotar-lo d’eines per ser competitiu. Millor ensenyar a pescar que donar el peix. Però com que no s’han fet prous deures ensenyant a pescar i es reparteixen peixos, crec de justicia que als arquitectes ens en toquin.

Aquesta és la prova del meu primer escrit al bloc. Fins aviat

Josep M Cunill