Arquitectes. Què fem?

PROPOSTA D'ARTICLE PER A LA 5ª BIENNAL

JOSEP M. CUNILL i CASALS

Hi havia una vegada un col·lectiu d’un territori,..
No es bon començament, i és que no pretenc explicar cap conte. Però és que és difícil començar un article explicant les possibilitats de feines o serveis que pot fer un col·lectiu com el dels arquitectes per la societat, i si a més ens centrem en dues comarques com són els vallesos, llavors ja sembla missió impossible. I no perquè pensi que hi ha cap mena de limitació sinó per la complexitat de la feina, i pel desconeixement fins i tot entre nosaltres mateixos, de les aportacions que podem fer.
Perquè la part més coneguda és la que es pot veure en aquest recull de la, ja cinquena, biennal d’Arquitectura del Vallès. Segurament també és la més gratificant, i per la qual la major part dels arquitectes aspiren en el moment d’acabar la carrera. I no és que no sigui ni hagi de ser, la part més important, però també seria bo entendre entre tots, arquitectes i societat, que tenim molt més a oferir i que cal fer-ho. Pel bé de tots.
És cert que el recull d’arquitectura que es fa al Vallès demostra del nivell i la qualitat dels treballs que s’han volgut/pogut presentar. Però prefereixo explicar primer les altres possibilitats.
Ningú es planteja que la única capacitat d’un enginyer sigui la de dissenyar i calcular màquines, ponts, naus industrials o aeronaus, sinó que tothom sap que tot això són uns coneixements importants que demanen d’un esforç de comprensió i capacitat, tant de sacrifici i/o d’autoorganització com intel·lectual, que tot plegat fa que estiguin capacitats per incorporar-se al món de l’empresa en qualsevol càrrec, moltes vegades importants; també fa que siguin majoria de matriculats en MBA, o potser és precisament perquè tenen clares les pròpies possibilitats. I tothom ho troba normal, societat i enginyers.
Però igual com és el cas d’enginyers, també ho és en advocats, economistes, biòlegs,... fins i tot en molts metges, professió vocacional com ho és la d’arquitecte. En tots els casos hi ha gent que està treballant en empresa, en gestió, en tasques comercials, i en el que calgui.
I és que tots veiem a l’arquitecte com aquell artista que per compte propi es dedica a dissenyar edificis i “calcular que no caiguin”. I es fa difícil de sortir d’aquest estereotip, en part perquè els propis arquitectes ens hi hem encasellat i ja ens ha agradat així.
Però estem al segle XXI, i en moments de canvi, i en molts casos caldrà modificar aquesta situació, i és que ja hi ha empreses que veuen dels avantatges de contractar arquitectes. Lògic amb uns estudis prou llargs que demanen d’esforç, dedicació i organització, que donen unes capacitats que difícilment es troben en d’altres professionals. A tall d’exemple n’enumero 10:
1. Una preparació que és a la vegada tècnica, artística i social. Capaç de calcular sense perdre de vista els altres valors més humanístics.
2. Amb una capacitat i hàbit en estudiar els detalls més concrets mirant des de molt a prop sense perdre de vista l’objectiu o concepte general mirant la feina des de certa distància.
3. Acostumats en assumir responsabilitats importants, pel resultat, el cost i les conseqüències.
4. Amb capacitat de coordinar diferents projectes de diferents professionals amb totes les seves complexitats per arribar a un únic resultat coherent.
5. A fer documentació escrita, numèrica i evidentment de dibuix.
6. Que adquireix l’hàbit de dirigir persones de tots nivells socials i intel·lectuals.
7. Capaç d’exposar una idea, normalment en format projecte, davant de terceres persones. Per mostrar-ho o convèncer de la seva idoneïtat.
8. Amb facilitat per entendre de la concepció espacial.
9. Capacitat d’imaginar-se nous escenaris, noves situacions, allà on no n’hi ha cap indici.
10. Les ganes de poder crear una obra pròpia genera una motivació emprenedora que m’atreviria a dir que en aquest moments és superior a la dels nous economistes.
Totes elles qualitats que poden aportar molt en el món de l’empresa.
Segur que n’hi ha més, però aquestes les considero prou generals en el col·lectiu. Hi ha qui s’atreveix a afegir altres qualitats individuals d’alguns arquitectes que estan fent de músic o de cuiner i ho poden fer molt bé, però no és més que una capacitat personal i no dels arquitectes, de la mateixa manera que per més enginyer que fos Pompeu Fabra, no vol dir que aquests tinguin una especial facilitat pel llenguatge, sinó que és una capacitat del personatge en concret.
Si bé és cert que totes aquestes virtuts són positives, i jo tinc el convenciment que cada vegada veurem més arquitectes en empreses, també en llocs directius, de moment encara són la minoria.
On si que hi ha més arquitectes és dedicats a tasques de valoracions, taxacions, peritatges, informes. També n’hi ha, cada vegada més dedicats al càlcul d’estructures fet que, concretament en el Vallès, hi té molt a veure la figura d’en Robert Brufau.
Alguns ja s’enfoquen més per la banda de l’ interiorisme, mentre d’altres dominen més la part urbanística, de planificació urbana i de urbanització.
En aquest darrer apartat és més habitual de veure arquitectes treballant per ajuntaments, però n’hi ha en totes les administracions, tant per la generació de projectes i direcció d’obres com per decidir els més vàlids dels externs, o senzillament per cuidar i mantenir dels que en formen el seu patrimoni, també en temes de mobilitat, sostenibilitat,.... Però també n’hi ha assumint càrrecs geoestratègics prou importants.
També són importants les tasques docents, en secundària, universitari, postgraus, màsters i no reglats.
Finalment no oblidar tots aquells, que aprofitant el caràcter emprenedor, s’han atrevit a muntar empreses, des de promotores fins a informàtiques.
També és cert que en molts casos els arquitectes que inicialment començaven com a l’arquitecte “prototípic” han acabat muntant autèntiques empreses d’arquitectura, en alguns casos amb una quantitat de personal treballant, arquitectes o no, molt considerables. Aquestes empreses tenen la capacitat per projectar grans edificis, que cada vegada es fa més complicat per a equips reduïts, així com fer planejament urbanístic o modificacions parcials, des del disseny més gran fins arribar al més petit detall en el disseny interior, en l’elecció de colors, mobiliari,... o estudiar fins al més mínim aquells detalls especials pel seu edifici, exclusius, innovadors,.. també tenen una gran capacitat de gestió amb institucions o tercers i en molts casos poden donar el servei de diferents tècnics especialistes en les seves àrees d’una forma coordinada que poden fer topogràfics, estudis geotècnic, estudis acústics, energètics, projectes elèctrics, d’activitats, de telecomunicacions, o fins i tot disposen d’especialistes en el càlcul d’estructures (en molts casos també arquitectes). Estic convençut que hi ha empreses d’aquestes que han presentat obres en la present biennal, que és la millor manera de veure’n el que poden arribar a fer.
A l’extrem contrari hi ha aquells arquitectes que treballen de forma autònoma, des de casa en molts casos, que no deixa de ser l’essència de l’Arquitecte, però que cada vegada més s’han anat especialitzant, o no els tocarà més remei que fer-ho, en feines concretes, siguin en petits projectes, sobretot de reforma i manteniment, en donar servei a d’altres arquitectes o a tercers, en anàlisis d’edificis, informes, estructures, en interiorisme, i en infinitat de temes molt puntuals, que en alguns casos són del més impensables. En massa casos hi ha arquitectes que, aparentment en aquesta tipologia, en realitat estant treballant per algun altre arquitecte/despatx/empresa, que podria arribar a ser una forma d’explotació, però potser aquest cas ja s’allunya de la pretensió del present article. Igualment tinc el mateix convenciment que en el cas de les empreses que podem veure’n alguna obra d’aquest catàleg d’algun dels arquitectes que treballa d’aquesta manera.
Per últim queda la majoria, associats o no, que tenim un despatx de dimensió mitja (fa un temps més aviat alta i encara faltats i ara més aviat baixa i apurats), dedicats a l’arquitectura de manera tradicional, però amb capacitat per assumir-la en els temps actuals. La meva opinió és que serà una situació cada vegada més complicada per aquesta tipologia, que no vol dir que desaparegui, però que molts d’ells aniran acabant en una de les situacions anteriors, de forma puntual o definitiva. En qualsevol cas aquests despatxos tenen capacitat de portar diversitat de projectes diferents, de gestionar als diferents tècnics necessaris en una obra, encara que siguin externs i, sobretot, de donar serveis al client, normalment molt més personalitzat, que poden anar des de gestionar tots els diferents agents, tècnics, especialistes... que calguessin en la realització de l’obra, fent d’aglutinador, portat l’obra directament, actuant com a Project Manager, realitzant els tràmits necessaris, fent estudis de viabilitat o fins a portar la seguretat i salut de l’obra.
M’atreviria a assegurar que són els més majoritaris com a autors de les obres que aquí es presenten.
Finalment m’agradaria destacar de la gran quantitat de professionals de l’arquitectura que podem trobar sense sortir de les comarques vallesanes, fins i tot hi ha escola d’arquitectura, o potser precisament per això en som tants. I que m’atreviria a dir que, cadascú en la seva mesura i en les seves tasques habituals, amb una qualitat professional important. I considero que s’ha de tenir especialment en compte en quan al coneixement d’un territori com és Vallès, complex per si mateix, per la seva ubicació. Situades en l’Àrea metropolitana, però no a Barcelona. Ni és Barcelona ni deixa de ser-ho. Dues comarques diferents però que es van assemblant. On passen gran quantitat de comunicacions, però mal comunicades entre elles. Amb ciutats importants, però també amb camp. Amb indústria i a la vegada amb importants parcs naturals. Són comarques d’indústria, serveis, ciutat-jardí o ciutat-dormitori, poblacions d’estiueig convertides en primera residència,...
No és un medi rural, però tampoc cosmopolita.
Al costat de Barcelona, fins i tot com a continuïtat de Barcelona, i de vegades, tant lluny de Barcelona.

Així que des del Vallès, gaudiu veient l’Arquitectura presentada a la 5ª Biennal.