I SI NO ENS QUEDEM A CASA?

Cada dia més articles, comentaris, tertúlies, fins i tot polítics comenten de que estem al país de l'habitatge de propietat. Que no tenim lloguer. Que tots volem comprar. És lògic, sobretot quan es pot comprar en una hipoteca, posem a deu anys, i després ja no tens més quota i a més et queda un patrimoni. A mesura que vas allargant la hipoteca, la proporció d'amortitzacions i interessos es va desfasant, i podem arribar al punt en que el cost del lloguer és el dels interessos. Llavors ja no son igual de clars els beneficis. Per una banda hi ha un fet que fa poc atractius els contractes de lloguer que fan que la dificultat en poder treure algú que no pagui o faci mal ús de l'immoble no generi interès per part dels propietaris o provoqui un augment del preu per compensar aquest risc. Sembla que tot plegat ve molt donat per un interès de possessió, bàsicament cultural, el qual, inicialment, és un fet positiu, i seria desitjable que no s'arribés a l’extrem comentat abans, i que és el que cada vegada ens estàvem acostant més. Per una altra banda la globalització està fent el món petit, i cada vegada és més important el poder-se desplaçar per qüestions de feina, especialment si volem ser competitius, (en la darrera MasterClass de la EUNCET estava molt bé el comentari sobre aquest tema), i sembla que en aquest punt tampoc vivim en un país on això no està massa a l’ordre del dia. No som precisament exemplars en mobilitat. Jo diria que és bàsicament per dos motius: 1. Si diuen que quan enquesten les preferències per anar a treballar, en la majoria de països, sempre estem entre els primers destins escollits, potser és que estem prou bé, de forma global, perquè tampoc vulguem marxar nosaltres. 2. El mateix fet cultural que ens arrela i ens fa que només pensem en la opció de possessió, ens dificulta, i molt, la possibilitat de desplaçament. Segurament el tipus de relació familiar, socialment desitjable, també genera un cert rebuig al desplaçament. Potser si obrim una mica la mentalitat de tot plegat, ens aprofitem que ve gent de fora per poder fer contactes i també marxar nosaltres, i ens plantegem que no cal estar tant arrelats i que aprofitar que el món s’ha fet petit ens pot fer competitius. Llavors, sense ser una primera causa amb poc sentit, també provocarà un augment del lloguer, sobretot si les administracions també ho faciliten enlloc de dificultar-ho. El problema del lloguer, no és tal en si mateix, sinó més aviat és l’estancament de la situació d’immobilisme en que vivim. Després ja veurem si cal resoldre el tema immobiliari, i si és així, doncs fantàstic.