El professor Pedro Nueno Col·legi d’Arquitectes va dir poques coses però molt clares. Va explicar la crua realitat. Potser allò que no haguéssim volgut sentir mai però que algú havia de dir.
En poques paraules va deixar clar les possibilitats de futur de la professió, tot utilitzant una metàfora:
“estem en un túnel i que s’està cremant, si vols et quedes però hi ha difícil solució. Millor sortir-ne”
com ja sabem tots, que aquí no hi ha feina. Cal que ens busquem la vida.
En poques paraules va deixar clar les possibilitats de futur de la professió, tot utilitzant una metàfora:
“estem en un túnel i que s’està cremant, si vols et quedes però hi ha difícil solució. Millor sortir-ne”
com ja sabem tots, que aquí no hi ha feina. Cal que ens busquem la vida.
Així que hi ha dues opcions:
1. Sortir a treballar a l’estranger.
2. Canviar la feina.
I per fer-ho aconsellava les aliances.
Davant d’això als arquitectes ens calen desenvolupar les següents competències:
1. Capacitat d’adaptació.
2. Flexibilitat
3. Establiment de relacions
4. Iniciativa
5. Innovació / Creativitat
6. Resistència a l’adversitat
7. Presa de decisions
8. Treball en equip
9. Visió
Algunes són molt habituals en el col·lectiu d'Arquitectes, en qualsevol cas cadascú necessita treballar segons el seu propi camí.
Però el que és i serà imprescindible és la mobilitat, però si ja a la carrera ens deien que el millor aprenentatge està en viatjar, ara cal un pas més: MOBILITAT PROFESSIONAL.
Un matís, no confonguem canviar de feina per canviar la nostra professió. Potser del que es tracte és de trobar molts nous àmbits de treball en que mai hi hem volgut entrar i que en podem ser molt vàlids.
A mi em va m’és la gestió, doncs cap allà. I a tu?
Jo no soc pas arquitecte, però, 'veo las barbas del vecino pelar' així que començo a pensar a veure amb què 'me las podria remojar'...
ResponElimina