L'article a
el punt avui:
el punt avui:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/653891-la-lsp-o-defensar-larquitectura.html
Les queixes, vagues, manifestacions... que se succeeixen darrerament,
especialment amb el tema de les retallades, generen poca complicitat. La falta
d'honestedat acaba fent perdre la credibilitat.
Amb l'avantprojecte de la llei de serveis professionals s'està reproduint la
mateixa situació. El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, amb
la pretensió de defensar el futur professional dels arquitectes, reclama seguir
mantenint l'exclusivitat professional d'aquesta tasca i es justifica per la
qualitat de l'arquitectura. Resulta que s'està defensant una cosa certa amb un
objectiu equivocat.
És veritat que permetre que professionals d'altres disciplines tinguin la
potestat de signar projectes d'edificació pels quals no han adquirit els
coneixements específics concrets pot reduir el cost i molt probablement en
generarà una pèrdua de la qualitat. Però no ens enganyem, si durant la bombolla
financera (aquella que va generar una bombolla immobiliària) la ràtio de metres
quadrats construïts per arquitecte ja baixava, vol dir que no era la competència
exclusiva el que perjudicava el futur professional del col·lectiu d'arquitectes,
sinó tot el contrari, l'obligatorietat legal de contractar un arquitecte ha
estat la que ha facilitat la situació actual.
Aquesta exclusivitat ha portat: en primer lloc, al desinterès d'arquitectes de vendre els propis serveis, ja que els clients “venien sols” i no calia anar-los a buscar; i en segon lloc, al sentiment que contractar un arquitecte era una taxa necessària i no una aportació de valor.
Si s'acaba amb una certa liberalització i s'impulsa que el possible promotor de qualsevol tipus d'obra (pública o privada) consideri la necessitat de contractar els serveis de l'arquitecte pel valor afegit que hi dóna, llavors es tindrà en compte aquesta feina i serà una professió/titulació millor valorada.
Però que ningú s'enganyi. La proporció d'arquitectes que podran seguir treballant en la pràcticament única tasca realitzada pels arquitectes fins al moment serà realment petita. Això és el que està fent que ja comenci a haver-n'hi molts, especialment els més joves, que s'estiguin encaminant professionalment cap a variants o altres àmbits professionals. De fet, com sempre ha fet la majoria de professionals, i els enginyers en són el millor exemple.
Això generarà feina per als propis professionals directament i a la vegada permetrà que el món laboral valori millor aquesta titulació. Aquesta formació ha de ser un punt de partida per al camí professional de cadascú, i no un punt d'arribada. Els temps han canviat i ja no construïm amb tàpia o canyes, sinó amb prefabricats.
Si el que demana la societat actual són emprenedors, multidisciplinaris, amb creativitat i amb capacitat de resolució de problemes des d'una perspectiva global i no parcial, estem definint el que tenen els arquitectes majoritàriament. Recomano absolutament a qui busqui un professional amb característiques humanístiques i tècniques a la vegada que es plantegi contractar un arquitecte. El futur laboral és esperançador sempre que es canviïn els paradigmes.
Mentrestant veig correcte que el col·legi defensi l'arquitectura, sempre que ningú es pensi que és amb això amb el que es defensa el futur professional. Aquest es defensa amb la capacitat de generar alternatives per part de cada un dels professionals, àmbit en què sembla que està actuant amb certa empenta el COAC a través del Pla Impulsa, dirigit a col·laborar amb els col·legiats.
Aquesta exclusivitat ha portat: en primer lloc, al desinterès d'arquitectes de vendre els propis serveis, ja que els clients “venien sols” i no calia anar-los a buscar; i en segon lloc, al sentiment que contractar un arquitecte era una taxa necessària i no una aportació de valor.
Si s'acaba amb una certa liberalització i s'impulsa que el possible promotor de qualsevol tipus d'obra (pública o privada) consideri la necessitat de contractar els serveis de l'arquitecte pel valor afegit que hi dóna, llavors es tindrà en compte aquesta feina i serà una professió/titulació millor valorada.
Però que ningú s'enganyi. La proporció d'arquitectes que podran seguir treballant en la pràcticament única tasca realitzada pels arquitectes fins al moment serà realment petita. Això és el que està fent que ja comenci a haver-n'hi molts, especialment els més joves, que s'estiguin encaminant professionalment cap a variants o altres àmbits professionals. De fet, com sempre ha fet la majoria de professionals, i els enginyers en són el millor exemple.
Això generarà feina per als propis professionals directament i a la vegada permetrà que el món laboral valori millor aquesta titulació. Aquesta formació ha de ser un punt de partida per al camí professional de cadascú, i no un punt d'arribada. Els temps han canviat i ja no construïm amb tàpia o canyes, sinó amb prefabricats.
Si el que demana la societat actual són emprenedors, multidisciplinaris, amb creativitat i amb capacitat de resolució de problemes des d'una perspectiva global i no parcial, estem definint el que tenen els arquitectes majoritàriament. Recomano absolutament a qui busqui un professional amb característiques humanístiques i tècniques a la vegada que es plantegi contractar un arquitecte. El futur laboral és esperançador sempre que es canviïn els paradigmes.
Mentrestant veig correcte que el col·legi defensi l'arquitectura, sempre que ningú es pensi que és amb això amb el que es defensa el futur professional. Aquest es defensa amb la capacitat de generar alternatives per part de cada un dels professionals, àmbit en què sembla que està actuant amb certa empenta el COAC a través del Pla Impulsa, dirigit a col·laborar amb els col·legiats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada