Sembla que arriba molt oportunament la propera conferència a la Delegació del Vallès del COAC del prof. Pedro Nueno, després de la carta del company Simó Roca, en que han aparegut molts comentaris, en general de suport, però també hi ha hagut qui ha dit que menys plorar i que a espavilar-se toca, normalment dient que hi ha d’altres professionals pitjors.
La meva opinió de la situació:
1. No és just considerar als arquitectes culpables de res dient que hi ha altres que estan pitjor i no ploren. En general, el arquitectes ens hem dedicat a treballar de forma molt vocacional, potser massa, i hem oblidat d’altres aspectes que calia tenir en compte. Hem estat en el sector on molta gent s’ha enriquit ràpidament a base d’arriscar diner i/o especular, i nosaltres ens hem guanyat la vida, millor o pitjor, treballant, normalment molt més que la majoria de professionals.
2. Quan es diu que s’ha reduït un 90% dels ingressos, no és una exageració (de promig), i això no és habitual en d’altres treballadors.
3. En general hi ha hagut un estancament en la situació professional. Tot i que hem progressat en la forma de treballar i en les propostes professionals. Del mercat i de la part econòmica (sobretot de marketing i finances) no n’hem ni parlat.
4. És molt dur, però és en la necessitat que es progressa més. És ara la nostra oportunitat de demostrar per tot el que estem capacitats i que no hem fet fins ara. Però cal seguir treballant fort. Cal utilitzar la nostra creativitat per a nosaltres mateixos i d’una forma més “empresarial”. Cal aprofitar que som emprenedors (per força o no) per tirar endavant nous reptes.
5. Després de passar per tot això i tirat endavant, que ho farem, se’m farà molt difícil acceptar que dels meus impostos s’ajudi a d’altres professionals amb problemes, quan nosaltres ni rebem ajudes i encara sembla que no s’accepta que puguem ni plorar. Penso que ja en som molts que estem buscant alternatives enlloc d’anar demanant ajudes. Potser se’n diu buscar-se la vida. Potser ja és l’actitud adequada. Però potser ens farà menys solidaris. Espero que no sigui així, jo ho entenc com que és més productiu promocionar el que cadascú s’espavili que pretendre mantenir als que tenen problemes enlloc d’ajudar-los a recuperar-se.
6. La única ajuda que necessitem, és el donar-nos informació i criteris per saber com tirar endavant, i nosaltres ho farem (tot i que de vegades un suport econòmic en alguns casos es farà necessari). Pot venir l’ajuda d’on sigui que l’acceptarem de bon grat. En aquest sentit és molt d’agrair que pugui venir el Prof. Pedro Nueno a la Delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes a fer una xerrada sobre la situació econòmica per ajudar-nos a trobar criteris
7. Estic segur que el Pro. Pedro Nueno no ens donarà cap solució, però és cert que l’ajuda de gent de la seva vàlua ens ha de permetre sumar coneixements necessaris per a prendre decisions més encertades. Esperem que dimarts sigui un pas important en aquest nostre camí, imprescindible, urgent i necessari per redirigir el nostre futur professional, dins de l’Arquitectura de forma tradicional com l’hem vist fins ara o, molt probablement en molts casos, en nous camins igual d’interessants i assumibles per als Arquitectes.
FINS DIMARTS A LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS DEL COAC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada