DUES ACTIVITATS GRATUÏTES INEXCUSABLES

Un dia. Una hora. Dues activitats molt interessants:

EUNCET:

Masterclass amb el reconegut emprenedor i directiu del Futbol Club Barcelona Dídac Lee
Si ets emprenedor no pots faltar el proper dijous 3 de febrer a les 19.00 hores a l'Euncet, ja que tindrem un convidat de luxe: en Dídac Lee.

Sota el títol "L'actitud emprenedora", en Dídac Lee compartirà amb els assistents la seva trajectòria, els reptes superats i les lliçons apreses durant quinze anys emprenent projectes tecnològics innovadors. També exposarà la seva visió sobre els aspectes clau per emprendre, què significa per a ell l’èxit i quins són els factors que tot emprenedor ha de tenir en compte a l’hora de posar en marxa una empresa.

http://euncet.es/actualitat/noticies/noticia.php?id=685

COAC:

Cicle de conferències al Vallès: "Prefabricació en edificis"

Com s'aplica la prefabricació en edificis privats i en obra pública? Quin guanys n'obtenim?

A través de les experiències en obra pròpia de dos despatxos d'arquitectura en edificis construïts mitjançant la prefabricació, podrem veure l'eficiència que pot produir en els nostres projectes futurs.

Conferenciants: Manuel Sánchez (de Haz Arquitectura SLP)

Sergi Valls (de Valls-Manzano)

Dia: dijous, 3 de febrer

Hora: 19.00h

Lloc: Sala de conferències de la Delegació del Vallès a Terrassa (c. Colom, 114, 1a planta)

http://www.coac.net/Barcelona/fhomevalles.htm

conferència al COAC "Recuperació econòmica i edificació: un nou equilibri"

El 15 de desembre es va dur a terme a la seu de la plaça Nova del COAC la sessió Recuperació econòmica i edificació:un nou equilibri, en que diversos representants del sector de la construcció van remarcar la importància de l'obra nova en el procés de recuperació econòmica del país i van formular propostes en relació a les mesures que caldria pendre en aquest sentit

+ info: http://grupvallescoac.blogspot.com/

PEDRO NUENO AL COAC DEL VALLÈS

Sembla que arriba molt oportunament la propera conferència a la Delegació del Vallès del COAC del prof. Pedro Nueno, després de la carta del company Simó Roca, en que han aparegut molts comentaris, en general de suport, però també hi ha hagut qui ha dit que menys plorar i que a espavilar-se toca, normalment dient que hi ha d’altres professionals pitjors.

La meva opinió de la situació:

1. No és just considerar als arquitectes culpables de res dient que hi ha altres que estan pitjor i no ploren. En general, el arquitectes ens hem dedicat a treballar de forma molt vocacional, potser massa, i hem oblidat d’altres aspectes que calia tenir en compte. Hem estat en el sector on molta gent s’ha enriquit ràpidament a base d’arriscar diner i/o especular, i nosaltres ens hem guanyat la vida, millor o pitjor, treballant, normalment molt més que la majoria de professionals.

2. Quan es diu que s’ha reduït un 90% dels ingressos, no és una exageració (de promig), i això no és habitual en d’altres treballadors.

3. En general hi ha hagut un estancament en la situació professional. Tot i que hem progressat en la forma de treballar i en les propostes professionals. Del mercat i de la part econòmica (sobretot de marketing i finances) no n’hem ni parlat.

4. És molt dur, però és en la necessitat que es progressa més. És ara la nostra oportunitat de demostrar per tot el que estem capacitats i que no hem fet fins ara. Però cal seguir treballant fort. Cal utilitzar la nostra creativitat per a nosaltres mateixos i d’una forma més “empresarial”. Cal aprofitar que som emprenedors (per força o no) per tirar endavant nous reptes.

5. Després de passar per tot això i tirat endavant, que ho farem, se’m farà molt difícil acceptar que dels meus impostos s’ajudi a d’altres professionals amb problemes, quan nosaltres ni rebem ajudes i encara sembla que no s’accepta que puguem ni plorar. Penso que ja en som molts que estem buscant alternatives enlloc d’anar demanant ajudes. Potser se’n diu buscar-se la vida. Potser ja és l’actitud adequada. Però potser ens farà menys solidaris. Espero que no sigui així, jo ho entenc com que és més productiu promocionar el que cadascú s’espavili que pretendre mantenir als que tenen problemes enlloc d’ajudar-los a recuperar-se.

6. La única ajuda que necessitem, és el donar-nos informació i criteris per saber com tirar endavant, i nosaltres ho farem (tot i que de vegades un suport econòmic en alguns casos es farà necessari). Pot venir l’ajuda d’on sigui que l’acceptarem de bon grat. En aquest sentit és molt d’agrair que pugui venir el Prof. Pedro Nueno a la Delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes a fer una xerrada sobre la situació econòmica per ajudar-nos a trobar criteris

7. Estic segur que el Pro. Pedro Nueno no ens donarà cap solució, però és cert que l’ajuda de gent de la seva vàlua ens ha de permetre sumar coneixements necessaris per a prendre decisions més encertades. Esperem que dimarts sigui un pas important en aquest nostre camí, imprescindible, urgent i necessari per redirigir el nostre futur professional, dins de l’Arquitectura de forma tradicional com l’hem vist fins ara o, molt probablement en molts casos, en nous camins igual d’interessants i assumibles per als Arquitectes.

FINS DIMARTS A LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS DEL COAC.

http://www.coac.net/Barcelona/valles/2010/mesinfo/confnueno.htm

eleccions del COAC el dia 4 de maig

Ja fa un cert temps vaig saber de la feina que feia un grup de treball de la Delegació del Vallès del COAC. Jo sempre havia pensat que el Col·legi era com hisenda (només veus que pagues i et sembla que no fa res) i em va canviar la visió.
Vaig veure que aquí, al Vallès, hi havia un grup de treball que mirava pel col·legiat entenent que era el COAC qui li havia de donar suport, enlloc de la inversa. I vaig veure que això era bo per tots plegats.
Ens aquests moments estem tots en una situació prou difícil. Amb la crisi a tots ens ha baixat la feina i, la poca que tenim, se’ns ha complicat enormement especialment amb les noves normatives. Ara necessitem unir esforços i que el col·legi ens doni suport.
Jo no penso llençar la tovallola, i veig que al Vallès ja en som uns quants. Ara és el moment d’intentar canviar algunes coses dins del Col·legi. Però cal que l’encaminem cap a una línia de servei i de recolzament. El que ens convé és anar units i poder utilitzar el nostre col·legi com un mecanisme de poder ser més forts.
Hem sentit dir un munt de vegades allò de què crisi vol dir oportunitat, però això només és pels qui fan alguna cosa més. També deia Einstein que “No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”. Ara el futur de la professió canviarà, i cal que aportem alguna cosa perquè ens vagi a favor i escollim el camí correcte.
Tenim les properes eleccions del COAC el dia 4 de maig, jo formaré part de la llista del Vallès i penso que cal poder donar la nostra opinió i posar sobre la taula les problemàtiques més representatives possibles.
Aquesta manera de fer oberta del grup del Vallès, pensant que el col·legiat és el primer i que el col·legi és la unió de tots per ajudar-nos i recolzar-nos mútuament, aprofitant del treball en equip més que de la individualitat en que estem acostumats.
Entenent, a la vegada, que el col·legi ha de donar el millor servei al menor cost possible, i en la mesura del possible, cada activitat s’ha de poder autofinançar.Que el servei cal donar-lo prop nostre, en el territori i en la proximitat, més que de forma centralitzada i lluny de la realitat. Per tal que no sigui, tampoc, un sobre cost per l’arquitecte, igual com no ha d’implicar un augment de costos al COAC