OPCIONS DE FEINA PER ALS ARQUITECTES

Davant la feina tradicional dels arquitectes queda clar que ARA, AQUÍ i d’AIXÒ no n’hi ha. Queden  opcions:

ESPERAR. Qui s’ho pugui permetre


CANVIAR. Hi ha moltes més feines que podem fer.


MARXAR. A d’altres llocs hi ha feina “tradicional” d’Arquitectura.

Per a aquesta 3ª opció hi ha diferents possibilitats. Una és aquesta:

WORLD ARCHITECTS

EL MITO DEL ÁGUILA. al Blog de José Luis Mozo Ambite: Kaizen.

Interessant la metàfora de la feina actual que m’arriba a través del Santi Rius.

http://joseluismozo.blogspot.com/2011/10/el-mito-del-aguila.html?spref=tw

RETALLADES. ELS SOUS DE QUI?

Perquè jo també pago vull que hi hagi retallades, màximes en els costos i mínimes en els serveis.
Si la vaca no dona per a tot tal i com està, cal millorar-ne l’eficiència, i per tant cal retallada en els costos. I potser això implica a sous, i és aquí on em centro ara, perquè les manifestacions que he vist eren més de col•lectius defensant el sou amb el pretext de la retallada de serveis que al revés. El que no entenc respecte de les crítiques a les retallades és perquè es divideix el personal pel sou o pel càrrec. Jo el que entenc és que cadascú ha de generar més valor que el que costa el seu lloc de treball. A partir d’aquí jo no dividiria en si alts càrrecs o no, ja que si un alt càrrec amb un gran sou pot estalviar-nos a tots moltes vegades el que costa i garantint la mateixa qualitat en el servei, llavors que no el treguin. El que em costa d’entendre es que amb els meus impostos (o a càrrec d’una empresa si en fos accionista) es paguin els sous a gent que no fa la seva feina, sigui alt càrrec, càrrec mitjà, el funcionari (o no) que tots els companys saben que no fa la feina, o aquell que els companys no ho saben, ex polític endollat, ex-alt càrrec endollat, l’arraconat perquè no podien treure, el sindicalista que defensa només el seu privilegi o el dels treballadors amb situacions com les anteriors, càrrecs de compromís sense la vàlua necessària,...

Repeteixo: No entenc que amb els meus impostos es paguin sous d’aquests. I després es vulgui rebaixar uniformement els sous o que es tregui gent perquè és fàcil i no a qui costa de treure.

Si us plau menys uniformitat i més justícia. Segurament el mateix càrrec no equivaldrà al mateix sou si no fa la mateixa feina i/o amb el mateix nivell de qualitat.

Gestionem bé la feina i siguem eficients.

Tractem la diversitat no només a l’escola, també a la feina. Paguem per feina ben feta i no per drets adquirits i potser així aixecarem el país.

LA MEVA VALORACIÓ DE LA CONFERÈNCIA

El professor Pedro Nueno Col·legi d’Arquitectes va dir poques coses però molt clares. Va explicar la crua realitat. Potser allò que no haguéssim volgut sentir mai però que algú havia de dir.
En poques paraules va deixar clar les possibilitats de futur de la professió, tot utilitzant una metàfora:
“estem en un túnel i que s’està cremant, si vols et quedes però hi ha difícil solució. Millor sortir-ne”
com ja sabem tots, que aquí no hi ha feina. Cal que ens busquem la vida.

Així que hi ha dues opcions:

1. Sortir a treballar a l’estranger.
2. Canviar la feina.
I per fer-ho aconsellava les aliances.

Davant d’això als arquitectes ens calen desenvolupar les següents competències:

1. Capacitat d’adaptació.
2. Flexibilitat
3. Establiment de relacions
4. Iniciativa
5. Innovació / Creativitat
6. Resistència a l’adversitat
7. Presa de decisions
8. Treball en equip
9. Visió

Algunes són molt habituals en el col·lectiu d'Arquitectes, en qualsevol cas cadascú necessita treballar segons el seu propi camí.

Però el que és i serà imprescindible és la mobilitat, però si ja a la carrera ens deien que el millor aprenentatge està en viatjar, ara cal un pas més: MOBILITAT PROFESSIONAL.

Un matís, no confonguem canviar de feina per canviar la nostra professió. Potser del que es tracte és de trobar molts nous àmbits de treball en que mai hi hem volgut entrar i que en podem ser molt vàlids.

A mi em va m’és la gestió, doncs cap allà. I a tu?