Avui 16 de desembre, vigilies de Nadal, volia tenir un record pel meu pare.
Aquesta és la transcripció de la carta que va fer a l'escola la Roda coma a comiat el dia que hi deixava de tenir cap fill:
Amics, endavant!
Fa dotze anys, a la reunió de presentació de l’Escola la Roda als pares, que vàrem escoltar aquella crida. Se’ns deia: intentem reprendre el camí de l’escola catalana que va quedar truncat amb la Guerra Civil espanyola. Avui, en el moment que els nostres fills deixen l’Escola La Roda, cal reconèixer que l’aventura valia la pena. Deixeu-me dir-ho: gràcies a tots els heu fet possible que la il·lusió i el compromís que vàrem prendre hagi pogut anar-se realitzant, amb encerts i desencerts , com tota obra humana.
També voldria fer una confessió. No pensava en aquells moments que l’educació dels nostres fills comportava alhora una educació de nosaltres mateixos, els pares. Però, amics, en voler iniciar els nois i les noies en el camí de la responsabilitat i de la llibertat, de la defensa de la no discriminació de sexes ni de persones, de la lluita per la justícia i la igualtat de tots els homes, del treball per un món de solidaritat i fraternitat, enfront d’un món de confrontació i individualisme, de l’amor i respecte pel nostre entorn, la nostra terra, la nostra comunitat, la nostre cultura, vaig descobrir que això ho havia de creure de debò jo mateix, i això volia dir comença a caminar sincerament per aquest camí, i acceptar honestament les interpel·lacions que ens fan els altres, especialment els meus fills.
I aquest camí he començat a seguir-lo, amb entrebancs i contradiccions, és veritat, però amb l’ajuda especial que m’ha suposat l’escola La Roda, juntament amb altres amics i moviments de la nostre societat.
El món no canviarà perquè ens pensem educar els nostres fills de manera diferent de com nosaltres. El món del futur no serà el que pensem que faran ells, sinó que serà el que estem ara nosaltres i que continuaran fent els nostres fills, molt condicionats per la nostra cultura i sentiments autèntics.
Amics, si no comencem a canviar ara mateix nosaltres, el món no canviarà.
I el futur de l’escola La Roda? Endavant amb l’aventura començada ara fa dotze anys, i podeu confiar en nosaltres per al que calgui. On portarà aquest camí?. Ningú no pot predir-ho , però no hi ha dubte que el final és que tot el país tingui escoles (suposo que públiques) amb les característiques abans esmentades. Però, per favor, no feu enrere el camí iniciat , lluitem perquè cada dia el segueixi més gent. Penso que en el món actual, on L'Estat és cada vegada més fort i amb més poder, és necessari que el poble sigui cada cop més conscient i amb més força, perquè sempre el poder, igual que els diners, no siguin amos dèspotes, sinó servidors de totes i cadascuna de les persones humanes. Arribar aquí suposa un esforç immens i global de tots els homes, i és un camí que no s’acaba mai i que no aconseguirà cap partit polític, si bé uns partits hi ajuden i altres s’hi oposen. Amics, no m’acomiado perquè espero que ens trobarem i ajudarem mútuament per anar fent un món nou.
Ramon Cunill
Juny 1981
Fa dotze anys, a la reunió de presentació de l’Escola la Roda als pares, que vàrem escoltar aquella crida. Se’ns deia: intentem reprendre el camí de l’escola catalana que va quedar truncat amb la Guerra Civil espanyola. Avui, en el moment que els nostres fills deixen l’Escola La Roda, cal reconèixer que l’aventura valia la pena. Deixeu-me dir-ho: gràcies a tots els heu fet possible que la il·lusió i el compromís que vàrem prendre hagi pogut anar-se realitzant, amb encerts i desencerts , com tota obra humana.
També voldria fer una confessió. No pensava en aquells moments que l’educació dels nostres fills comportava alhora una educació de nosaltres mateixos, els pares. Però, amics, en voler iniciar els nois i les noies en el camí de la responsabilitat i de la llibertat, de la defensa de la no discriminació de sexes ni de persones, de la lluita per la justícia i la igualtat de tots els homes, del treball per un món de solidaritat i fraternitat, enfront d’un món de confrontació i individualisme, de l’amor i respecte pel nostre entorn, la nostra terra, la nostra comunitat, la nostre cultura, vaig descobrir que això ho havia de creure de debò jo mateix, i això volia dir comença a caminar sincerament per aquest camí, i acceptar honestament les interpel·lacions que ens fan els altres, especialment els meus fills.
I aquest camí he començat a seguir-lo, amb entrebancs i contradiccions, és veritat, però amb l’ajuda especial que m’ha suposat l’escola La Roda, juntament amb altres amics i moviments de la nostre societat.
El món no canviarà perquè ens pensem educar els nostres fills de manera diferent de com nosaltres. El món del futur no serà el que pensem que faran ells, sinó que serà el que estem ara nosaltres i que continuaran fent els nostres fills, molt condicionats per la nostra cultura i sentiments autèntics.
Amics, si no comencem a canviar ara mateix nosaltres, el món no canviarà.
I el futur de l’escola La Roda? Endavant amb l’aventura començada ara fa dotze anys, i podeu confiar en nosaltres per al que calgui. On portarà aquest camí?. Ningú no pot predir-ho , però no hi ha dubte que el final és que tot el país tingui escoles (suposo que públiques) amb les característiques abans esmentades. Però, per favor, no feu enrere el camí iniciat , lluitem perquè cada dia el segueixi més gent. Penso que en el món actual, on L'Estat és cada vegada més fort i amb més poder, és necessari que el poble sigui cada cop més conscient i amb més força, perquè sempre el poder, igual que els diners, no siguin amos dèspotes, sinó servidors de totes i cadascuna de les persones humanes. Arribar aquí suposa un esforç immens i global de tots els homes, i és un camí que no s’acaba mai i que no aconseguirà cap partit polític, si bé uns partits hi ajuden i altres s’hi oposen. Amics, no m’acomiado perquè espero que ens trobarem i ajudarem mútuament per anar fent un món nou.
Ramon Cunill
Juny 1981
Molts Ramons Cunills fan falta en aquest mon!
ResponEliminaGràcies per compartir-ho amb tots nosaltres, pares de criatures.